Íntim: Només per la mare…

Mentre els nens assagen amb els seus instruments a casa, el meu cor batega al compàs de la música d’aquella època.
Passo davant el mirall i paro un instant deixant a l’aire alguna cosa semblant a una cançó, però solo és música, no hi ha paraules.
El cor batega molt més fort quan començo a sentir allò que em recorda a tu. Encara et recordo mama, encara et necessito.
Dia a dia el sentiment creix, els nens toquen, el cor batega, i jo et recordo.
Neix dins meu un desig, una inquietud, un somni, un ritme nou, un regal per tu encara que no hi ets, però ho mereixes, pel teu somriure que perdura dins meu.
Començo a escriure la partitura amb la clau més bonica perquè el so sigui perfecte. Res de fer qualsevol cosa, excel·lència en estat pur. Una partitura que s’omple de gratitud, solidaritat, ajuda, bondat i professionalitat. Les notes d’una a una es posen a dins, cadascuna al seu lloc per crear una harmonia digna. El cor no para, cada vegada batega més fort. Està a punt de néixer el títol d’un somni.
I mentre a casa escolto sonar la música dels menuts i sento l’estimació d’una mà propera, el cor pren la iniciativa i em susurra a l’orella Mamapop. Perfecta combinació!
Una música entranyable donant vida a la paraula més dolça… MAMA!
Llavors comença a sonar la melodia mentre et recordo i alhora penso.
Penso en què vull cridar perquè altres puguin sentir-la per recolzar la meva veu.
Una veu que canta per fer soroll de lluita i de recerca per altres mames tan boniques com tu, les que hi son i volen quedar-se.
Està a punt d’esclatar mama… Ja no hi ha marxa enrere.
I ara se que no era un somni, perquè el cor ara calla… i escolta.